Si l'any passat es va posar sobre la taula la deficiència d'infraestructures hídriques per fer front a la sequera, aquest any –ja ho anunciava el col·legi d'enginyers industrials–, el país s'afronta ara a un dèficit d'infraestructures destinades al tractament final de la brossa, la que no es recicla.

Els actuals abocadors, especialment els de la regió metropolitana, són a punt de tancar: Vacarisses, Palautordera i Cerdanyola ho faran el 2010 i ara es negocia una ampliació dels terminis de l'abocador d'Hostalets de Pierola, que les visions més optimistes creuen que podria ser el 2013.

Amb aquesta situació, el nou pla territorial sectorial d'infraestructures, proposa, com a únics tractaments finals, la construcció de tres abocadors més a la regió metropolitana, que inclou l'àrea gestionada per l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient, més el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme, l'Alt Penedès i el Garraf i l'Anoia sud i el Baix Llobregat. A finals de març del 2008 es va presentar a exposició pública el text, aprovat inicialment l'octubre del 2007, i trenta dies després es va acabar el termini per presentar al·legacions –algunes de les quals com és el cas de les presentades per la Federació d'Ecologistes encara no han obtingut resposta–. I hores d'ara s'està en espera que el text, que haurà d'aprovar el govern per decret, passi abans pel consell de direcció de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) en els pròxims mesos. Un pas que es podria produir el dia 30, data del pròxim consell tot i que altres fonts ho allarguen fins a l'estiu.

Però mentre ha durat tot aquest període, la Unió Europea va aprovar una directiva europea de residus que avantposa la crema de residus en incineradora per obtenir energia a la deposició en abocadors. Hi ha hagut un canvi en la jerarquia a l'hora de gestionar els residus i, tot i que es continua apostant en primer terme per la prevenció, la reutilització, la recollida selectiva i el reciclatge, la incineració passa a ser una opció preferent a l'abocador.

Paral·lelament, l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient treballa en el pla d'infraestructures metropolità que preveu, com a proposta de treball, la construcció d'una incineradora. Aquest pla, però, resta pendent de l'aprovació del pla territorial català que hauria de donar llum verd a una planta d'incineració nova a la regió metropolitana per tal d'assumir la part de la brossa que no es destina a reciclatge. A l'aposta de l'entitat metropolitana, s'hi va afegir fa unes setmanes, l'estudi del Col·legi d'Enginyers Industrials, que defensava la incineració com una de les alternatives per ajudar a gestionar els residus a Catalunya.

Però el debat de la incineració continua tenint força detractors en un país on el 1998 es va engegar una iniciativa popular en què es van recollir 65.000 firmes per acabar amb la incineració i tancar les plantes. L'objectiu no es va aconseguir.

Actualment les entitats ecologistes reiteren l'oposició a la incineració i basen la gestió dels residus en la prevenció, el reciclatge i la recollida selectiva, àmbits en els quals encara «hi ha molta feina a fer», segons Mercè Girona, presidenta de la Fundació de Prevenció de Residus i Consum Responsable.

Però entre els socis que donen suport al govern del tripartit, que ha d'aprovar el pla, el consens tampoc no existeix. ICV-EUiA, que a més té les responsabilitats en Medi Ambient, considera que «encara hi ha molts inconvenients en la incineració», segons el secretari general del partit, Joan Herrera, que advoca per la prevenció i assenyala la reducció d'envasos i l'eliminació de les bosses de plàstic com els deures pendents en la gestió dels residus. Herrera considera que Catalunya ha avançat molt en la gestió de residus, que cal prioritzar en la feina feta fins ara, alhora que descarta de ple la incineració. Un rebuig, però, que no comparteix tot el partit, en què algunes veus –de l'entorn del govern– aposten per introduir la incineració gràcies a la feina que s'ha fet fins ara en recollida, reciclatge i prevenció i perquè recorden que les tecnologies actuals no són les mateixes que fa quinze anys. ERC, en paraules de la seva diputada, Laura Vilagrà, considera que no es poden enviar residus a cremar «si abans no s'ha fet una feina prèvia en prevenció i reciclatge». «A la Unió Europea s'incinera, però es recicla el doble», alerta. Amb tot, aposta abans per la incineració que no pas pels abocadors. El PSC, segons el diputat Jordi Terradas, aposta per fer complir la normativa europea. «Un cop fets els millors tractaments és preferible obtenir energia del residu que dipositar-lo a l'abocador, a més, som conscients que aquests espais són molt difícils de trobar en una àrea tan humanitzada com la regió metropolitana.» Terrades considera que el govern ha fet els deures en matèria de residus. «Ha fixat un model, que ara s'haurà de concretar», diu.

CiU, a l'oposició, també es mira amb recel el desenvolupament del pla territorial. «Tenim un dèficit greu d'infraestructures de residus que ens pot passar factura si no ens afanyem», diu el diputat Ramon Espadaler, que també aposta per introduir la incineració en el nou pla d'infraestructures.