Entesa Nacional de Progrés?

Ja fa quasi cinc anys que la Generalitat de Catalunya és governada per les mateixes forces polítiques i la manca de resultats en matèria de política agrària és cada cop més evident

Article d'opinió de Joan Caball
Coordinador nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya

El 21 de novembre de 2006, el PSC-CPC, ERC i ICV-EUiA varen subscriure un segon acord, anomenat Entesa Nacional de Progrés, que els portaria a tornar a governar per segon mandat consecutiu. En l'apartat d'agricultura i ramaderia es fixaven com a objectiu consolidar i potenciar la pagesia al territori, impulsar un model d'empresa agrària moderna, competitiva, respectuosa amb el territori, que integri els nous valors de la sostenibilitat i la multifuncionalitat de l'espai. Per assolir l'objectiu es proposaven dur a terme les actuacions següents: desenvolupar l'agricultura i la ramaderia ecològica; afavorir la conservació ambiental, la seguretat alimentària, la traçabilitat, les bones pràctiques agràries i el valor afegit de la transformació de qualitat; desenvolupar el Contracte Global d'Explotació; elaborar i aplicar un pla de formació dels professionals agraris, impulsar les assegurances agràries; assegurar un sistema d'assessorament que garanteixi la transferència tecnològica; així com promoure els productes autòctons i artesans amb distintius de qualitat. De fet, bona part d'aquestes actuacions ja es preveien a l'acord per formar el primer govern amb el suport de les mateixes coalicions i partits.

Ja fa quasi cinc anys que la Generalitat és governada per aquestes forces polítiques i la manca de resultats en aquestes matèries de política agrària és cada cop més evident. Si bé és cert que no són responsables que la Política Agrària Comuna de la UE (PAC) hagi abandonat la pagesia europea a la seva pròpia capacitat per afrontar els reptes, ni de l'encariment dels costos de producció, sí que ho són d'haver deixat passar cinc anys sense gairebé polítiques de foment per millorar la competitivitat del sector.

Pel que fa a les inversions per adequar les explotacions (inclosa la incorporació de joves), els ajuts a plans de millora concedits han passat d'una mitjana de 1.428 expedients per any en les convocatòries dels governs de CiU (2000-2004) a una mitjana de 524 en les convocatòries dels governs del tripartit (2005-2007); si l'any 2005 es varen concedir ajuts a 1.042 expedients, l'any 2006 ja només en van ser 519 i l'any 2007 es van reduir a una desena d'expedients.

Pel que fa als ajuts concedits a la incorporació de joves, s'ha passat d'una mitjana de 557 expedients per any en les convocatòries dels governs de CiU (2000-2003), a una mitjana de 184 en les convocatòries dels governs del tripartit (2004-2007). A més, si l'any 2004 es varen concedir ajuts a cinquanta expedients i l'any 2005 a 458, l'any 2006 només es van concedir a 228 i, per acabar-ho d'adobar, l'any 2007 es van limitar a un únic expedient!

Pel que fa a la promoció dels productes de qualitat o d'origen certificat (DO, DOP, IGP...) el nou Pla de Desenvolupament Rural de Catalunya 2007-2013 (PDR) preveu una mitjana anual de suport públic d'un milió d'euros per finançar accions de promoció d'aquests distintius: l'any 2007 ja no s'hi van destinar els recursos i l'any 2008 el pressupost del DAR tampoc ho preveu.

Pel que fa a la formació continuada de professionals per compte propi, després del conflicte judicial els primers anys de tripartit –enguany s'ha dictat la primera sentència que ha estat favorable a la Unió de Pagesos–, s'assolí el compromís de redactar d'acord amb els convenis de l'Organització Internacional del Treball (OIT) el primer pla de formació dels professionals agraris per compte propi. Efectivament, el pla es va redactar i aprovar, però el Servei d'Ocupació de Catalunya i el Consorci de Formació Contínua de Catalunya ni el tenen en compte, ni l'apliquen.

Tot plegat fa que cada dia sigui més difícil que hi hagi una pagesia que pugui fer front als reptes del sector agrari. El mateix Institut d'Estadística de Catalunya fa palesa, al seu Anuari Estadístic de Catalunya, la contínua pèrdua de competitivitat dels darrers anys. Així, el valor afegit brut per ocupat del sector agrari (VAB) s'ha reduït deu punts percentuals en set anys respecte a la mitjana per ocupat de l'economia catalana, fins a situar-se al 57,4% el 2007. Aquesta pèrdua s'ha vist agreujada per la disminució progressiva dels ajuts europeus a la renda de la PAC des del 2005 i el fort encariment del darrer any dels costos de producció.

Per si tot això no fos prou, el conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, es nega a reconèixer la greu crisi que pateix la pagesia catalana i continua sense exercir plenament les competències que la Generalitat de Catalunya té atribuïdes per implementar una política agrària catalana que permeti afrontar la situació. Més clar no es pot dir, però la Unió de Pagesos de Catalunya ho podem dir molt més alt i fer-ho sentir especialment al president de la Generalitat i als partits polítics que donen suport al govern. Aquesta és i serà la nostra tasca mentre no canviïn radicalment les actuacions i les omissions de l'actual govern.