Avant Projecte del Parc Eòlic Pontons

Diagnòstic del territori i del medi ambient del Parc Eòlic Pontons

Estudi d’alternatives i anàlisi d’impactes, del Parc Eòlic Pontons

Comunicat de Bosc Verd – EdC i SOS Penedès 23/11/2020

1. Afavorir la diversitat territorial mantenint la referència a la matriu biofísica.
2. Establir un model territorial sostenible i resilient que integri les variables ambientals, socials i econòmiques i doni resposta al canvi climàtic.
3. Integrar transversalment el paisatge en la planificació territorial reconeixent-ne l'interès social i econòmic.
4. Planificar els espais oberts de manera proactiva i estratègica.
5. Moderar el consum de sòl prioritzant el reciclatge dels teixits urbans i minimitzant el creixement en extensió sobre l'espai obert.
6. Potenciar el model territorial amb estructura nodal mitjançant l'enfortiment de ciutats i viles principals.
7. Garantir un model urbà compacte que millori la qualitat urbana.
8. Afavorir una visió supramunicipal per tal de millorar l'eficiència del territori.
9. Garantir l'accessibilitat als serveis, als béns i a les oportunitats.
10. Promoure una mobilitat de proximitat i sostenible fo10 criteris de l’avanç de Pla mentant especialment el transport públic.

El Col·lectiu Bosc Verd-EdC i SOS Penedès ens oposem a la construcció d'un Parc Eòlic al terme municipal de Pontons que implicarà fer una línia d'evacuació de més de 20 Km, de Pontons a Moja. Aquest parc estarà format per 9 aerogeneradors de 200 m d'alçada (tres vegades el campanar de Santa Maria) que s'ubicaran en una zona de pas migratori d'ocells, de nidificació de rapinyaires com l'esparver, l'astor, l'àliga marcenca, l'aligot i el falcó pelegrí.

A l'entorn del parc hi ha nius d'àliga cuabarrada i àliga daurada que utilitzen la zona del parc com a espai de caça. Aquests rapinyaires son l'emblema de les nostres serres i indicadors de la biodiversitat.

Per això Col·lectiu Bosc Verd-EdC i SOS Penedès estem contra de la construcció del parc en aquesta zona. No volem d'industrialitzar els nostres boscos més verges, més tranquils el Penedès. A més la zona triada forma part del corredor biològic entre les Serres d'Ancosa, el Montmell i l'Alt Gaià.

La producció de les energies renovables són el futur, però cal que siguin de proximitat a la demanda energètica, que potencïin l'autoproducció als nostres municipis i que no malmeti les zones agroforestals més preuades pel seu valor paisatgístic i ecològic de connector biològic de fauna i flora. Posar aerogeneradors a les muntanyes més altes del Penedès, comportarà un gran impacte visual, posarà en perill les nostres aus rapinyaires, moltes d'elles en perill d'extinció com l'aigua cuabarrada.

Des de Bosc Verd-EdC i SOS Penedès no estem d'acord que s'impulsin projectes de gran envergadura que hipotequen el nostre futur, com el Parc Eòlic de Pontons, l'Autòdrom de Terramar de Ribes, l'urbanització de La Plana del Castell del litoral de Cunit, la logística al Penedès, el Quart Cinturó, l'ampliació d'urbanitzacions de Calafell-Vendrell, un nou polígon industrial a Masquefa (Clot del Xarel·lo 2) i tants altres projectes que estan sobre la taula.

Tots aquests projectes tenen el vistiplau de la Generalitat o de la Comissió d'Urbanisme del Penedès (participada pels governs de la Vegueria), que modificaran el territori en la línia del creixement, en plena pandèmia amb restriccions de llibertats fonamentals, amb confinament perimetral municipal i quan s'està discutint el Pla Territorial del Penedès. Tot plegat sembla que no els importi la participació ciutadana, que la democràcia passi per hores baixes per la pèrdua dels drets i que ignorin el canvi climàtic tan alegrement.

Per a més informació podeu descarregar-vos el comunicat de premsa del Col·lectiu Bosc Verd i SOS Penedès en format pdf clicant aquí.

Ubicació dels aerogeneradors

Línia d'evacuació

L'Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient (APMA), i Bosc Verd - EDC han presentat denúncia per possible delicte ecològic, contra Miquel Delgado Almansa, alcalde de Castellet i la Gornal.

Des del dia 1 de setembre s’estan portant a terme les obres per a la implantació d'un espai d'aparcament al costat de la carretera BV-2115 al seu pas pel nucli de Castellet, del terme Municipal de CASTELLET I LA GORNAL.  L’espai afectat és Sòl No Urbanitzable i es troba dins del Parc del Foix. 

Les obres s’estan fent sense haver-se sotmès prèviament el projecte a un procés  d’Avaluació Ambiental, segons preveu la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, i la Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

Ens veiem obligats a denunciar aquesta possible il·legalitat i, per tant, demanar la paralització cautelar d'aquest projecte, fins que no es faci un estudi d'impacte ambiental, tal com preveuen les normes legals, ja que aquest espai està i forma part de la Xarxa Natura 2000 i del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

El propi redactor del document del Projecte admet que: Pel fet de poder afectar espais de la Xarxa Natura 2000, el Pla requereix una avaluació ambiental estratègica simplificada, en els termes que preveu la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.Però, en canvi, ens consta que aquest projecte no ha passat per l’Oficina Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona.
Els treballs estan tenint un fort impacte ambiental i els gestors del Parc, de la Diputació de Barcelona, estan tolerant i encobrint aquesta actuació  il·legal de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal.
Lleis que s’han infringit:

1. LLEI 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat. («BOE» 299, de 14-12-2007.) Aprovada per les Corts Generals de l’Estat.
2. Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. («BOE» 296, de 9-12-2013.) Aprovada per les Corts Generals de l’Estat.
3. LLEI 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les directives 2003/4/CE i 2003/35/CE). («BOE» 171, de 19-7-2006.) Aprovada per les Corts Generals de l’Estat

Sos Penedès presenta en roda de premsa la seva Alternativa a l’Avanç de Pla Territorial del Penedès basada en tres punts:

1. Una Auditoria Ambiental, econòmica i social, prèvia. Abans que Territori dibuixi una ratlla sobre el Penedès volem els estudis previs sobre Sostenibilitat, Agricultura, Empresa, Societat i Medi ambient. Si es vol construir un model de territori amb un mínim de responsabilitat, cal tenir en compte els 10 criteris que el mateix Avanç proposa. S’ha de consultar els Departaments corresponents i les entitats expertes en matèria ambiental i climàtica.
2. Posteriorment, en base a aquests estudis, es debatrà, amb tots els agents del Territori, el model més adient. La seva correcta elaboració ha de servir, en el futur, de referència per gestionar el territori.
3. Creació d’una taula de treball efectiva de tots els sectors implicats per gestionar el Pla de manera gradual a mesura que es van resolent les prioritats, com poden ser:
   1. La gestió de la crisi industrial de l’automòbil, del tèxtil o el cuir.
   2. El desenvolupament del projecte per a una regió agroalimentària tal com diu Konrad Schreiber.
   3. La reestructuració del sistema urbà costaner.
   4. Establir un programa d’implantació energètica neta, de proximitat i d’autoproducció a escala regional.
   5. Redactar i gestionar un projecte d’extensió de la fibra òptica per tot el territori.
   6. Aquests projectes són prioritaris, necessaris per dotar al territori d’eines que generin riquesa efectiva i llocs de treball qualificats i s’han de resoldre d’immediat, abans d’abordar el llarg procés de desenvolupament del Pla Territorial.

Veure més informació

SOS Penedès proposa aturar la tramitació dels plans i projectes urbanístics que puguin alterar la recerca del model Territorial, consensuat a través del procés democràtic d’una autèntica participació ciutadana, que ajudi a definir les directrius per a la redacció del Pla Territorial de la Vegueria Penedès.

La Generalitat no pot seguir tramitant plans especulatius, innecessaris i obsolets i deixar de banda la gran oportunitat d’entrar en el segle XXI redactant un Pla Territorial modèlic com ha de ser el Pla Territorial de la Vegueria Penedès.

Des de SOS Penedès demanem una moratòria urbanística de tots els plans i projectes en tot l’àmbit territorial de la Vegueria Penedès, perquè entenem que abans d'aprovar nous plans urbanístics expansius i obsolets de zones residencials, industrials i de serveis, hem de repensar el model territorial que volem davant els nous reptes econòmics, socials i ambientals.

Per a més informació clica aquí

La plataforma valora positivament els 10 criteris de l’avanç de Pla   però alerta que, les propostes que exposa en els propis documents, a part de que els contradiuen, no obeeixen a cap criteri científic ni racional, i troba inadmissible que el Departament de Territori i Sostenibilitat doni per feta la implantació logística al Penedès, abans de tenir cap estudi específic i d’haver iniciat el debat amb la ciutadania. SOS Penedès demana tres accions prèvies al desenvolupament del Pla:

1. Una Auditoria Ambiental, econòmica i social, prèvia. Abans que Territori dibuixi una ratlla sobre el Penedès volem els estudis previs sobre Sostenibilitat, Agricultura, Empresa, Societat i Medi ambient. Si es vol construir un model de territori amb un mínim de responsabilitat, cal tenir en compte els 10 criteris que el mateix Avanç proposa. S’ha de consultar els Departaments corresponents i les entitats expertes en matèria ambiental i climàtica.
2. Posteriorment, en base a aquests estudis, es debatrà, amb tots els agents del Territori, el model més adient. La seva correcta elaboració ha de servir, en el futur, de referència per gestionar el territori.
   1. Revisió dels Plans Territorials de rang superior a través del procés d’innovació en aquest Pla. Fins ara els Plans Territorials Parcials (PTP) s’han basat en criteris desenvolupistes i en plans redactats fa mig segle, com és el cas del Pla Territorial General de Catalunya que és del 1995 . Ni l’emergència climàtica, ni les crisis econòmiques sistèmiques, ni les plagues víriques, òbviament, hi eren contemplades. Ara cal un ‘feedback’ i que aquest pla pugui donar resposta a sistemes sectorials i generals que fins ara s’han mantingut inamovibles.
   2. Abordar amb profunditat la crisi econòmica generada per la situació actual. El desconcert generat en el món econòmic i laboral dels últims esdeveniments de tancaments i reduccions d’indústries de l’automòbil, afegit a les que ja existien a les crisis del tèxtil, el cuir i, més recent, del cava, fa necessari un estudi a fondo de la situació econòmica i laboral, de les possibilitats reals del Territori de generar riquesa i fomentar la cohesió social. Sense això, el Pla, no servirà de gran cosa. Cal saber on invertir adequadament.
   3. Debatre la logística global en el marc de l’actual crisi. Tampoc estava sobre la taula la importància de la logística global que ens afecta de ple i que, a la llum de la macro regió a que pertanyem -Barcelona-Lió- i de la concentració urbana sobre la franja litoral, cal una revisió del sistema urbà -Barcelona-Tarragona- i, si cal, l’ampliació cap a l’interior territorial i revisar, amb més perspectiva, el sistema de transport del territori inter-metropolità. Això facilitarà resoldre amb més claredat, eficiència i amb mitjans tècnics més actuals, el sistema de transport públic intern.
3. Mentrestant, abordar la situació critica a través d’unes primeres intervencions urgents, reconegudes com a prioritàries pels propis estudis de l’Avanç.
   1. Aplicació de la moratòria urbanística sobre plans d’expansió i creixement. Sos Penedès porta molt de temps insistint en la paralització de plans dirigits a la innecessària creació de grans polígons logístics; de plans que ocupen la zona del litoral de la Costa Daurada, totalment degradada; o de la creació de macro complexos hotelers, comercials i de lleure que no fan més que tirar llenya al foc de la crisi en que està immersa l’economia turística de la costa.
   2. Revisió dels sòl urbanitzable residencial dels POUMs municipals. Segons dades del mateix document de l’Avanç El fort increment demogràfic -augment d’uns 145.000 habitants des del 2001-. L’existència de més de 115.000 habitatges buits o de 2a residència -representen entorn dels 300.000 habitants- i  un excés de sòl residencial en sòl urbanitzable -100.000 habitatges més-, demanen una reducció dràstica d’aquest sòl residencial. Això representa una revisió dels POUMs municipals a la baixa. No podem créixer demogràficament quan els llocs de treball estan entorn dels 90.000, mentre tenim uns 127.000 treballadors oficials. La situació demana un estudi a fondo del sector laboral i demogràfic paral·lel a les activitats econòmiques.
   3. Creació d’una taula de treball efectiva de tots els sectors implicats per gestionar el Pla de manera gradual a mesura que es van resolent les prioritats, com poden ser:
      1. La gestió de la crisi industrial de l’automòbil, del tèxtil o el cuir;
      2. El desenvolupament del projecte per a una regió agroalimentària tal com diu Konrad Schreiber.
      3. La reestructuració del sistema urbà costaner.
      4. Establir un programa d’implantació energètica neta, de proximitat i d’autoproducció a escala regional.
      5. Redactar i gestionar un projecte d’extensió de la fibra òptica per tot el territori.
      6. Aquests projectes són prioritaris, necessaris per dotar al territori d’eines que generin riquesa efectiva i llocs de treball qualificats i s’han de resoldre d’immediat, abans d’abordar el llarg procés de desenvolupament del Pla Territorial.

Comentari sobre la participació ciutadana:

La veu ciutadana, en el marc d’una democràcia plena, és un element de pes en la presa de decisions. No només serveix per a formalitzar el procediment.
Quan a la xerrada de presentació de l’Avanç de Pla Territorial del Penedès es remarca que el procés de participació ciutadana no serà vinculant, hem de recordar: Excusa no demanada, culpa confirmada. Agraïm l’arrauxada de sinceritat per recordar-nos qui mana i el paper secundari que, des de l’Administració, en el nostre sistema democràtic, se li dona a la societat civil.  Ja sabem, ve de lluny, que se´ns senti molt i se´ns escolti poc. Esperem que en successius governs, aquesta part del tracte amb la gent gaudeixi d’una millora considerable.

Plataforma SOS PENEDÈS

SOS Penedès i APMA no estan d’acord en la aprovació del projecte de l’autòdrom de Ribes per la Comissió territorial d’urbanisme del Penedès, per les seves greus conseqüències ambientals. Hem de tenir en compte que aquest projecte inclou la construcció de tres hotels, accessos i un aparcament, a la zona de vinyes, de 3200 places, implica l’afectació de la Xarxa Natura 2000, declarada com a zona d'interès natural, que actua com a connector natural entre els Colls Miralpeix i el Parc del Garraf, una peça clau en la protecció de la biodiversitat.

Des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’ha fet un ús pervers del Reial Decret de l’estat d’alarma de forma il·legal i antidemocràtica: ha considerat aquest projecte, “indispensable per a la protecció de l’interès general”. L’excusa era evitar oposició i protestes contra el projecte.

Creiem que l’ús de les eines telemàtiques durant el confinament no estan garantint el dret a la participació democràtica.

Clicant aquí pots descarregar-te el comunicat de premsa de SOS Penedès i l'APMA.